Poc hi ha escrit sobre Joaquim Oliet, és difícil trobar alguna referéncia en les publicacions d'art, una de les més importants, La "Summa Artis" tant sols és limita a nomenarlo per tant la seua obra es poc coneguda. A internet podem trobar a més d'alguna resenya fotogràfica els comentaris d'alguns historiadors de l'art com Juan Carlos Lloris i Alba Pagàn que no parlen sols de l'obra sino també de la seua vida, així sabem que va naixer a Morella, fill d'una familia acomodada, la seua formació fou académica ja que cursà estudis de Belles Arts a la ciutat de València, fou alumne de Vergara i va tindre contactes amb Maella, Camarón y altres pintors importants de l'època. Practicà la pintura al temple, al fresc i a l'oli i va decorar esglèsies y ermites en les tres províncies de l'actual Comunitat Valenciana .
Els dos comentaristes citats coinsideixen, de manera des d'el meu punt de vista encertada al analitzar l'obra de J. Oliet, amb el fet de que era un gran coneixedor dels pintors espanyols i, el que és més extrany en esta època, també dels francessos els quals còpia repetides vegades fins i tot d'una manera quasi literal, per tant estem davant un pintor poc original, ara be, al mateix temps reconeixen el fet de que és posseidor d'una tècnica extraordinaria sobre tot en el que pertoca al tractament i la preparació del color, lo que crea una situació contradictòria difícil d'explicar.
¿Com és possible que un gran tècnic no és capaç de produir obres més originals.?
Intrigat per esta contradicció entre el gran coneixement de l'ofici i la mancança d'originalitat vaig a intentar analitzar la qüestió, no a partir del punt de vista de l'historiador sinó més partint de la visió del pintor és a dir "d'un de l'ofici."
J. Oliet va treballar a finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX; en aquell temps hi havia demanda de pintura al fresc per part de l'esglesia i precisament eixa era la tècnica que mès dominava Oliet. Es tractava de representar els motius de la iconografia religiosa que tot i sient molt rica, també és molt repetitiva tant en el que respecta als personatges com a la composició; "vida de Jesucrist, la Verge, els evangelistes, els sants, per tant resulta freqüent la similitud entre les representacions aixì com la coincidència d'elemants, figures i escenes, d'altra banda la tècnica del fresc precisava d'una formació molt acadèmica, treballaven a base de models trets del natural es freqüent veure com una mateixa cara s'emprava per a varios personatges en diferents posicions i vestits, Deu, Jesus, la Verge, funcionaven com arquetips i no digam dels angelets que pareixen de serie o les composicions com ara les apoteosis, els trencaments de cel, les escenes bíbliques, repetides una i altra vegada.
Davant tots estos aspectes, els pintors s'adaptaven com podien a l'obra que tenien que representar. Per a conseguir efectes personals diferents tenien que contractar models vius, treballar el retrat, buscar ambients adequats, pintarlos, després, esbossar, fer proves, rebutjar moltes coses que no queden be, y a continuació , preparar els colors, situar l'obra sobre murs i voltes, es a dir, dur a terme tot el complicat procés necessari per a situar les pintures al seu lloc. Tot açò era molt costós en temps i diners i el presupost no sempre era suficient, per tant, hi havia moltes vegades que retallar i més fàcil que crear les composicions era copiarles parcialment i encara més quasi en la seua totalitat, era una forma d'estalviar.
Si observem el lloc on és troven les pintures de J. Oliet, majoritariament pobles no massa grans i alguns de xicotets, veure'm que possiblement per adaptarse a uns contractes més be curts retallava en l'aspecte creatiu perque la questió tècnica que segurament per a ell era més important sempre ha estat resolta magnificament, prova d'aço és l'excel.lent estat en que es troven avuí la major part de les seues pintures, moltes, sense restaurar, encara conserven la força del color original. Eixemple pot ser l'esglesia de Villahermosa del Rio en la que contrasta el bon estat de les pintures amb el deplorable i crític de l'edifici. El mateix passa si comparem estos resulltats óptims de conservació amb els d'altres pintors més coneguts i valorats de l'època.
¿Com preparava erls colors? La preparació dels colos a partir dels pigments, era tasca corrent entonces, a banda de la preparació bàsica de la pintura al temple ( pigment, aigua i aglutinant) cadascú tenia els seus aditius particulars que de vegades mantenien en secret, es clar que Oliet era un mestre en aquestes tècniques; d'altra banda la perfecció de factura que alcança en algunes de les seues obres (apoteosis de S. Agustí de l'esglesia d'Alfara de la Baronia per eixemple) justifica d'alguna manera el que estic dient. Possiblement mai no tingué o no va saber buscar l'ocasió de poder aconseguir el fet de treballar sense limitacions de temps ni diners.
Entradas
