Europa sempre considerada el motor del progrés, el principi de l'evolució social que fiu posible un mon si no més just, menys injust i que va servir d'eixemple per a la resta del planeta, eixa Europa pareix en els darrers anys, es a dir, des de la segona guerra mundial, haver oblidat el seu destí históric.
En l'actualitat s'ha convertit sols en la "Europa dels mercaders". Al igual que els americans amb els dolars; francs, marcs, pesetes, lliures... i ara euros constituixen l'objectiu únic a peseguir mentres que la cultura, el progrés tecnológic i social queden en segon terme i supeditats al sistema. Ara sols val alló que es rendible al moment, cal fer-se rics quan més prompte millor, així lo que produeix riquessa a llarg tèrmini s'ha deixat de costat. Els nostres sistemes educatius son deficients, sols hem perfeccionat les infraestructures tcnològiques introduides segons les regles del capitalisme (la imaginació per a la destrucció i després al negoci) al llarg de la segona guerra mundial sobre tot per Alemania en un moment de crisi total i per necessitat com els reactors per als avions o la energía nuclear, d'innovacions revolucionaries, com podrien ser les centrals de fusió que haurien suposat la independencia energètica i uns cavnis socials i econòmics sense precedents en el mon, res de res. Continuem sotmesos energèticament a les petroleres i als paisos (quasi tots desenvolupats de la Opep) que ens enverinen amb conbustibles pagats amb dolars USA, a les multnacionals i importadors que ens han arruïnat al endur-se les industries al tercer mon i a una propaganda quasi sempre hortera i sense trellat.
Es clar que per aixir d'aquesta fa falta molta imaginació cosa que els governants europeus actuals que ens desgovernen i els que vindran després no saben ni que existeix.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario